Saltar a continguts

CREU ROJA SABADELL

Navegació

Menú principal

RSSNotícies

04/08/2017
100 anys de la vaga general del 1917 i la seva afectació a Sabadell

[ARTICLE]

En el seus 115 anys de presència a Sabadell, a la Creu Roja li ha tocat participar en les situacions més dramàtiques, sempre al costat dels que més ho necessiten i actuant d’acord amb els principis de neutralitat i imparcialitat. “El bateig de foc” va ser la intervenció als aldarulls de la Setmana Tràgica del 1909. Aquest mes d’agost es compleixen cent anys d’una altra d’aquestes situacions: la Vaga General dels dies 13, 14 i 15 del 1917.

 

Imatge de complement

 A final del mes de novembre del 2015, el periodista Antonio Santamaría publicava un magnífic treball històric al digital iSabadell, en el qual explicava de manera molt clara i detallada els fets generals -us en recomano la lectura-. Només per contextualitzar la situació: la crisi política que vivia el país i la greu situació econòmica, sense obviar la inspiració de la Revolució Russa, van provoca una vaga de ferroviaris a València, que va acabar esdevenint una vaga general a tot l’Estat, proclamada pels sindicats UGT i CNT, i amb el suport del PSOE. 

 
L’Estat va utilitzar l’exèrcit i la policia per reprimir-la i els resultats van ser dramàtics: 70 morts, 64 ferits greus i 12.000 detinguts, la majoria dels dirigents sindicals. Percentualment, la incidència a Sabadell es pot considerar molt elevada. La dotació habitual de guàrdies civils, comandats pel cèlebre i controvertit capità Manuel Tegido Giménez, es va reforçar amb una unitat del Regimiento de Vergara. La resposta dels ‘revoltats’ també va ser contundent. El resultat: deu morts (que posteriorment van augmentar a tretze), nou ferits de pronòstic reservat, 13 ferits greus (un indicat com a gravíssim) i sis ferits lleus. Cal destacar especialment l’atac a la seu de la Federació Obrera, a la taverna El Diluvio, situada al carrer l’Estrella. Actualment és la seu de l’Associació AVAN. 
 
Els responsables de Creu Roja de l’època van recollir-ho en un detallat informe  que encara es conserva a l’arxiu. De la lectura del document, i de les actes de les reunions de junta, es pot destacar que els rumors d’una possible vaga general van mobilitzar la Creu Roja local distribuint personal i material i constituint la junta local en ‘sessió permanent’. Es van establir tres hospitals de sang, dels quals s’esmenten la seu de Creu Roja (que ja estava situada a la Rambla, al número 112) i el del Col·legi de les Escolàpies. També s’adverteix al personal de Creu Roja del perill en intervencions en foc creuat, especialment als carrers l’Estrella i ‘San Cucufate’ (actual carrer Sant Cugat). 
 
El fotògraf Francesc Casañas va ser el gran testimoni gràfic d’aquests dies i algunes de les seves fotografies, publicades als principals diaris de l’època, s’han convertit en veritables icones locals. La Creu Roja Espanyola va reconèixer la gran tasca realitzada des de la comissió de Sabadell i li va concedir la medalla de primera classe (actual medalla d’or).    
 
Josep Masip, president de Creu Roja Sabadell.